Les races de gossos de l’Àsia oriental com el Chow Chow es troben entre les més antigues del món i representen un dels primers llinatges de l’evolució del gos i una de les primeres a sorgir després de la domesticació d’aquest animal. Es creu que van ser els models per fer les estàtues de lleons de pedra que custodien els temples budistes.
Alguns historiadors especulen que el Chow Chow, conegut a la Xina des de fa 2000 anys, es va desenvolupar a l’Àrtic asiàtic fa uns 3000 anys. El gos no s’assemblava exactament al Chow Chow actual, però era un animal de constitució quadrada que s’assemblava a un lleó.
Origen
El seu origen és al nord de Sibèria. Com a propietat dels nòmades, hauria arribat a la Xina a través de Mongòlia
The Complete Dog Book, publicat per l’American Kennel Club el 1935, conclou que aquesta raça es va originar al nord de Sibèria. Com a propietat dels nòmades, hauria arribat a la Xina a través de Mongòlia. Semblava que els feien servir com a gossos de guerra. La gent va nomenar la raça man kou, que significa “gos dels bàrbars”. Durant milers d’anys van servir el poble de la Xina i van ser considerats companys valuosos.
Donant un gran salt en el temps fins a la dinastia Han, la segona dinastia imperial a la Xina (206 aC-220 dC), ens trobem que el Chow Chow va ser representat en ceràmica amb una sèrie de característiques familiars, cos quadrat, orelles alçades, un pesat abric al voltant del coll i la cua enroscada sobre l’esquena.
A la Xina se’ls coneixia generalment com ‘el gos comestible’, ja que els habitants del país asiàtic els feien servir per menjar.
Quan es van desenvolupar els monestirs Lama a Mongòlia i el Tibet, el Chow Chow va exercir un paper com a gos de caça i gos guardià. A la cort imperial xinesa, el chow chow era un gos de companyia, igual que el pequinès i el Spaniel tibetà. Una de les teories de la seva arribada a Europa és a través dels empleats de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602-1799), que havia establert una fàbrica a Guangzhou (Cantó) el 1729.
Uns quants Chow Chows van arribar a Anglaterra ja el 1820, quan un diari anglès va informar de l’arribada de la Xina d’un gos oriental amb un pelatge vermell espès i una llengua blava. Gossos exòtics portats de països estrangers van ser exhibits a la Societat Zoològica de Londres i es van nomenar com “els gossos salvatges de la Xina”. Els seus abrics eren negres, vermells o blaus: de pèl llarg i de pèl curt. Els primers intents de reproducció seriosa van començar el 1880.
Un conegut propietari de Chow era Lord Hugh, comte de Lonsdale, que va viatjar per tot el món i va adquirir molts animals de tota mena. Durant una de les visites a l’Extrem Orient se li va presentar, segons les seves pròpies paraules, un exemplar de pura raça. Lord Hugh va presentar el seu “gos comestible” als seus parents, el marquès i la marquesa de Huntley, la filla de la qual, Lady Granville Gordon, va iniciar un programa de cria i va ser membre inaugural del The Chow Chow Club (Regne Unit) fundat el 1895, el primer fora de la Xina.
Els Chow Chows tenen una constitució robusta, potes del darrere rectes i un pelatge molt dens, particularment a l’àrea del coll, que fa la impressió d’una cabellera lleonina. La raça també té característiques més inusuals, com un parell de dents extra, 44 en lloc de 42, i una llengua blava molt distintiva. Es diu que el temperament de la raça és protector amb els amos i desconfiat amb els estranys.
